L'albero della vita
Quando semo zoveni
la nostra vita la xe
come un albero
cargo de' foje
in primavera .
Anca la me vita
come ogni vita
la xe stata albero
cargo de foje
co' fadiga riussie apena
de vedar al ciel.
Ma al tempo - pian pian
con man inesorabie
la fat cascar le foje
..
Quante ghe ne xeo cascá!
Dio sol lo sa
.
Ma ogni foja che casca
la me assa veder
sempre de pi el ciel,
restando quasi istupidio,
pien de meravegia,
e de speransa
.
Che quando cascará
l'ultima foja
su quel ciel l'anema mia
la salirá par restar
par sempre.